Avui he tingut un somni. Si us l’explico, sé que dissabte riurà sense amagar-se’n i totes sabrem què carai està pensant. Sé que dimecres (quan sigui que ho llegeixi) m’aportarà el seu granet de teoria psicològica, d’alliberament d’imatges que el meu cap ja no pot contenir al cap degut a l’activitat diària. Sé que domenica no dirà res, perquè encara estem esperant que digui algo. Sé que divendres es reservarà la opinió, i en el fons seguirà pensant que tinc una vida interna que no la sé explicar ni amb quatre novel·les d’escrits varis.
I per què? Docns perquè sóc reincident.
Us en recordeu de l’últim cop que vaig somiar, ja fa temps vora el maig (quan encara viviem allà), que vaig escriure això… Doncs he tingut a tenir un somni semblant, protagonitzat pel mateix elemento.
Com sé que us distreu i us ho passeu teta, passo a relatar-lo:
No el sé contextualitzar gaire bé, però jo havia de pujar un gran edifici i hi arribava molt cansada. En arribar a dalt, em trobava a tot de gent que coneixia, sobretot de l’àmbit que ens coneixem totes nosaltres. La dinàmica general del somni era que jo estava molt cansada, i ja feia per anar-me’n a dormir. A una sala, a dalt d’aquell edifici immens, hi havia un dormitori gegant. Estil típica sala de peli de orfanato o de guerra, amb els llits blancs per arreu. Això sí, la sala era molt senzilla però agradable (vull dir, que no era un hospital de campaña…). Jo m’acomiadava de la gent, perquè em quedava a dormir. M’acomiadava del V., que marxava de la sala, li feia un petó i li deia adéu i començava a marxar pel passadís. En aquell moment també m’acomiadava del G., que feia per fer-me un petó a la galta i jo també per fer-li un petó a la galta, però… sabeu allò que la gent comença a fer petons per la galta que no comences tu? (jo sóc de començar per la dreta, sempre). Doncs en aquest cas ens “interceptàvem” i ens trobàvem breument amb els llavis (en comptes de amb les galtes).
Llavors hi havia com un moment de dir “comorl?”, com una sensació una mica desconcertant. Ell finalment no marxava (el V. em feia adéu amb la mà des del passadís), i es quedava al llit que hi havia a la dreta del meu. Ens posavem a parlar, no sé ben bé si del que havia passat o què, però hi havia com un sentiment que haviem entès que allò que havia passat esporàdicament, doncs estava comportant altres coses. Estavem parlant d’això quan jo em girava per mirar cap a l’altra banda del meu llit, a l’esquerra, i hi veia que als dos llits que hi tenia al costat hi havia més gent. Una d’aquestes persones era la R., la xorbi del G., que estava al·lucinant amb la conversa. El G. no se n’havia assabentat que hi era, i en aquell moment jo li feia un senyal amb el cap perquè hi dirigís la mirada i veiés que hi havia més gent escoltant la nostra conversa.
En aquell moment el G., es posava a parlar més explícitament del que estavem parlant entre tots dos, amb la veu projectada cap a la R. per tal de dir-li clarament que havia passat que estava sentint alguna cosa per mi, que les coses estaven així. No sé què feia ben bé la R., però astorada ho estava segur. El G. li etzibava tot allò i seguidament es ficava més endins al llit, més tapat, i m’allargava la mà perquè li agafés.
Necessito anar-me’n de vacances, o en el seu defecte veure moltes pelis d’acció, oi?
Com ho sabies que m’agafaria per riure?
Ostres, vaya somni, però està molt bé que l’exterioritzis, jo crec que els somnis, en el fons, no volen dir allò que veiem de veritat, sino que són petits elements de la nostra vida que es reagrupen formant històries impossibles.
Puc donar-te la opinió ( si la vols, clar) en vivo i en directo????
Que bonic per això el somni…
Hola!!
Doncs diré que darrerament (potser en el passat mes) he somiat DUES VEGADES coses semblants, de petonets i mans allargades i somriures còmplices amb una persona, que anomerarem D perquè no coneixeu i no us en puc dir cap pista ni cap referència, però per qui no sento res més que una saníssima amistat, de riures, de xerrar, etc. És una persona que trobo summament interessant, amb qui m’agrada compartir coses, però res més… i tanmateix, el dia després de somiar-hi també em deixo afectar pel que he somiat.
Efectivament, em reservaré la meva opinió, però en aquest cas, sàpigues que ets més compresa del que t’imagines.
Petons, nenes.
Crec que agafem individus concrets segons les èpoques… suposo que hi ha gent que tens en més o menys consideració en segons quin o altre moment… o més ben dit, en segons quina o altra etapa de la vida. Tot i que en el cas del G., no és pas com a divendres, que que hi ha una relació-amistat amb el prota del seu somni, sinó que a vegades m’agrada (com a persona) i a vegades no.
En qualsevol cas, puc recordar-me potser fa un any i pico pensant en somnis “d’aquests” amb un altre prota, d’aquests “externs” (que no els hi tocaria ser el prota, diguem-ne).
Sí que és una mica desconcertant, quan l’endemà te’n recordes…
i quan veieu a la persona per primera vegada després del somni..?! no us quedeu esperant…com si aquella persona hagués de fer algun comentari o alguna mirada de complicitat en relació aquell somni que heu viscut plegats..?
ei..no m’explaiaré ara mateix..ni amb teories psicologiques, ni personals, ni explicant-vos la vida d’amsterdam ni tot el que m’agradaria xerrar amb vosaltres tot fent un soparet…pq estic cansada, son quasi les 3 i he pujat abans d’una festa perquè dema he d’anar a la uni..però ho tinc pendent! i feu el favor de treureus algun bitllet ja..sigui a amsterdam o on sigui!que tinc ganes de voreus!
mil petons,
Clara.
com???? ARA HE LLEGIT MOTLES COSES!!!!
és que noies, no tinc temps de llegir els missatges!!! gairebé mai engego l’ordinador, vosaltres teniu temps a la feina però jo no! a més, últimament, sempre que tinc unamica temps lliure per no fer res, o faig una mig diadeta, o necessito prendre l’aire, però avui plou, així que us he llegit una mica I HE FLIPAT!!!!!! ara m’estén la roba ma mare… però li hauré de doanr un cop de mà i posar-me al dia en segons què altre cop!! QUE FUERTE! EL G ÉS QUI PENSO QUE ÉS????? ai mareta! JAUSJAUSJAUSJASUAJSUA
ja veig que hi ha qui treu les coses de lloc encara més que dissabte…!